Un jutge de Sevilla anul•la una clàusula sòl i condemna a l’entitat a tornar 9.000 euros

Un jutge de Sevilla ha declarat l’anul·lació d’una clàusula sòl i ha acordat que l’entitat bancària torni al client 9000 euros per les quantitats indegudament cobrades en virtut de la clàusula que ara s’anul·la.

El demandant, va demanar l’anul·lació d’aquesta clàusula “per presentar un caràcter clarament abusiu”, per ser “contrària a la bona fe”, per la seva “falta de transparència” i per causar en prejudici dels consumidors “un desequilibri important en els drets i obligacions de parts derivades del contracte”.

Davant això, l’entitat va al·legar que es tractava d’una condició general de contractació i es va oposar a que la mateixa fos “abusiva” i “no transparent”, rebutjant d’aquesta manera la devolució de les quantitats reclamades per l’afectat. 

El jutge entén que la documentació aportada per l’entitat “no prova que la clàusula sòl hagi estat negociada i no imposada, doncs és la pràctica habitual que el banc passa a la firma d’aquest document com a requisit necessari per a la concessió del préstec”.

“Una negociació suposa una variació dels paràmetres de l’operació, i això ha de deixar rastre documental d’algun tipus d’entitat que reflecteixi com es va començar la negociació i com ha conclòs”, però “res d’això s’ha aportat”.

El jutge subratlla que la demanda “tenia a la seva mà haver aportat proves acreditatives de que la clàusula controvertida va ser negociada, però no ho ha fet, per el que ha d’estimar-se que estem davant una condició general de contractació”.

L’afectat va demanar l’anul·lació de la clàusula per la vulneració de les regles sobre transparència, i el jutge considera que aquest clàusula “ no és fosca, però tampoc clara, ja que si la idea és la contractació d’un préstec d’interès variable, no era completament comprensible el que significava i com anava a funcionar un interès mínim”.

Al seu judici, si la clàusula “hagués sigut més extensa i explícita, segurament hagués sigut més comprensible per al consumidor”, però davant això, així mateix, “es troba ubicada en el condicionat general darrere d’una aclaparant quantitat de dades entre les que queda emmascarada i que contribueix a diluir l’atenció sobre la mateixa del consumidor”.

La clàusula, també, “rep un tractament impròpiament secundari, de manera que el consumidor no percep la seva veritable rellevància”.

“En definitiva, la clàusula s’insereix d’una manera que dificulta l’apreciació del seu abast real com un element essencial del contracte, i no merament accessori o accidental, faltant així la informació que permeti tenir al consumidor “un coneixement real i raonablement complert de com juga o pot jugar l’economia del contracte”. 

A més, “no hi ha cap prova que haguessin simulacions de pujades i baixades del tipus – teòriques- que haguessin permès il·lustrar-se al consumidor en aquest moment de contractar el joc de la clàusula sòl, de manera que en fase de precontracte comprengués que estava en realitat contractant un préstec amb un tipus d’interès mínim fixe – del 4,1%- i que aquest era el “sòl” durant 38 anys que anava a impedir majors baixades encara que es reduís el tipus de referència”.

Després de subratllar que “la clàusula sòl no supera el control de transparència i això comporta a la seva anul·lació”, el jutge declara que també “ hi ha abusos” en el “sòl” del contracte i obliga a l’entitat a tornar al client les quantitats percebudes com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula amb el interès legal corresponent.

NOTA IMPORTANT: Si vostè s’ha vist perjudicat per l’aplicació d’una clàusula sòl en els seus contractes de préstec no dubti en consultar-nos. A Lladó Grup Consultor som especialistes en Dret Bancar i podem assessorar-lo.