Imagen del despacho
caes
©

NOTÍCIAS



Comparteix

Nul·litat dels avals i altres operacions bancàries realitzades per particulars

16 de març 2015

Darrerament, els Tribunals han començat a declarar la nul.litat d’avals prestats, en molts casos, per pares, familiars, cònjuges, etc., en favor d’una entitat bancària, per garantir els préstecs hipotecaris dels fills o de les societats.

Les resolucions judicials han estat dictades a la llum de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea quan interpreta les disposicions de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en contractes celebrats amb consumidors, i les normes que les transposen a l’ordenament jurídic espanyol, és a dir, la Llei de Condicions Generals de la Contractació i la de protecció de consumidors i usuaris.

En aquest sentit, hem de citar dues recents Sentències del Jutjat Mercantil número 1 de Donostia/San Sebastián, de 26 de setembre i 2 d’octubre de 2014. En la Sentència de 26 de setembre de 2014, el Jutjat estima la demanda de nul.litat d’un dels membres d’un matrimoni que havia avalat a una societat, pel fet de no tenir cap vincle amb la companyia avalada i ostentar per tant la condició de consumidora. L’avaladora s’havia constituït en fiadora solidària amb renúncia als beneficis d’excussió, divisió i ordre, amb la qual cosa es col·locava en idèntica situació que el deutor principal. L’entitat bancària ja tenia la garantia personal i il.limitada de la societat i una altra garantia real sobre un be immoble, per la qual cosa considera que és desproporcionada la renúncia efectuada per la fiadora. En la Sentència de 2 d’octubre de 2014 s’enjudicia un supòsit en el que uns pares havien fiançat de manera solidària un préstec que una entitat bancària havia concedit a la seva fillai on els primers havien renunciat també als beneficis d’ordre, divisió i excussió. El Jutjat considera que amb aquesta renúncia els fiadors solidaris no són uns simples avaladors, sinó que es transmuten en autèntics deutors, però sense percebre les contraprestacions del deutor principal que almenys disposa de l’import del préstec, mentre que el fiador no obté cap contraprestació a canvi de comprometre la totalitat del seu patrimoni en respondre d’un deute aliè. En ambdós casos la clàusula és declarada nul·la per abusiva, ja que suposa una renúncia injustificada, imposada per l’entitat prestadora, dels drets del consumidor, sense que hi hagi hagut una negociació individual que la justifiqui. És a dir, la nul·litat ve determinada per una manca d’informació pre-contractual o falta de transparència.

Una de les altres clàusules que estan començant a ser declarades nul·les pels Tribunals és la de l’índex I.R.P.H. de les escriptures de préstecs hipotecaris. El dia 1 de novembre de 2013, els dos índex de referència hipotecària IRPH Bancs i IRPH Caixes varen desaparèixer i a partir d’aleshores s’aplica l’índex substitutiu. Si l’escriptura no preveu un índex substitutiu (com podria ser l’Euribor), el nou índex de substitució serà l’IRPH Conjunt d’Entitats. A la pràctica, tenir l’IRPH o l’Euribor com a índex de referència pot suposar una diferència considerable de diners a pagar en la quota mensual, atès que l’Euribor es troba en mínims històrics i l’IRPH és molt més alt fins i tot en temps de crisi econòmica.

Ha estat també el Jutjat Mercantil número 1 de Donostia-San Sebastián, en la seva Sentència de 29 de setembre de 2014, com abans ja ho havia fet el Jutjat de Primera Instància número 7 de Collado Villalba en Sentència de 5 de setembre de 2013, el que ha declarat la nul·litat per abusiva de la clàusula que fixava el denominat IRPH Caixes com índex de referència aplicable per determinar la remuneració del préstec. Segons aquesta sentència, la referència al citat índex sense explicitar la influència que la prestadora tenia en la seva conformació i quantificació, suposa la vulneració de normes de naturalesa imperativa (art. 1256 Codi Civil i art. 60.1 de la Llei de Consumidors i Usuaris) i de les normes de disciplina bancària, que obliguen a un nivell d’informació i transparència que no reflecteix l’escriptura de préstec. La mateixa resolució declara l’aplicació de l’índex alternatiu acordat (Euribor més 1%), condemnant a l’entitat bancària demandada a reintegrar als demandants la diferència entre el que s’ha abonat aplicant l’índex anul.lat i el citat índex supletori, incrementada amb l’interès legals del diner des de la data de presentació de la demanda.

Si vostè figura com avalador en un préstec hipotecari o be té una hipoteca amb l’IRPH com a índex de referència en lloc de l’Euribor, consulti’ns i estudiarem el seu cas particular i l’informarem sobre les possibilitats de que l’entitat li tregui aquestes clàusules.

 

Política de Cookies Cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarlo publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación.
Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para obtener más información pulse aquí